dilluns, 29 de desembre del 2014

NIKOLAI KAPUSTIN


Nikolai Kapustin és un compositor i pianista rus.
Va néixer el 22 de novembre de 1937 a Horlivka Ucraïna.
A l'edat de 14 anys es va traslladar a Moscou i va començar a prendre classes amb Avrelian Rubakh, ell mateix un alumne de Félix Blumenfeld qui també va ensenyar Simon Barère i Vladimir Horowitz.

Més tard va estudiar amb el professor Alexander Goldenweiser pedagog en el Conservatori de Moscou, que també li va parlar de Rachmaninov, Medtner, Scriabin i Txaikovski qui Goldenweiser coneixia personalment.
Nikolai Kapustin és un autodidacta en la composició; ell va fer el seu primer intent de compondre una sonata de piano a l'edat de 13.
Durant el seu temps conservatori va compondre i tocar el seu Op. 1; 1 Concertino per a piano i orquestra. L'Op.1 era una peça de jazz i va resultar ser la seva primera obra realitzada en borsa (1957).
Ell també tenia el seu propi quintet, i va ser membre de la de Yuri Saulsky Big Band.
Després de graduar-se en 1961 al Conservatori de Moscou, es va convertir en membre de la Oleg Lundstrem Big Band. Diverses obres de la seva són realitzades per Oleg Lundstrem, això amb ell al piano Nikolai Kapustin.
Al voltant de 1972 es va deixar de treballar amb ells i va començar a treballar amb l'orquestra de la ràdio (5 anys), i després amb l'orquestra del cinema (7 anys).
A principis dels 80 va començar a temps complet com a compositor. Nikolai Kapustin resultar ser un compositor de música clàssica que passa a treballar en un idioma del jazz.
Es fusiona aquestes influències en les seves composicions, utilitzant modismes de jazz en estructures clàssiques formals. Un exemple d'això és la seva suite en el vell estil, Op. 28, escrit el 1977, que habita en el món sonor de jazz, però s'inspira en suites barroques, com les partites teclat compostos per JS Bach, cada moviment és una dansa estilitzada o un parell de balls en forma binària estricta. Altres exemples d'aquesta fusió són la seva set de 24 preludis i fugides, Op. 82, escrit el 1997, i l'Op. 100 Sonatina.
Diverses de les seves obres s'alliberen a l'etiqueta russa Melodiya i l'etiqueta Triton japonès, això amb Nikolai Kapustin al piano. Hi ha diverses altres gravacions de Nikolai Kapustin, aquests són inèdites, però 'rescatats' pel seu fill, físic teòric Anton Kapustin.

La seva música és interpretada per destacats pianistes com Marc-André Hamelin, Steven Osborne, Ludmil Angelov, Masahiro Kawakami, Nikolai Petrov i Vadim Rudenko; així per violoncel·listes Eckard Runge i Enrico Dindo. Altres artistes són els Ahn Trio, Trio Arbós, Quartet Artemis i el Nou Quartet rus.
 Entre les seves obres, 154 composicions fins a la data, són 20 sonates per a piano, sis concerts per a piano, piano obres per a piano i per a 4 mans, així com per a 2 pianos, un concert per a violí, dos concerts per a violoncel, trios per a piano, quartets de cordes, un piano quintet i un nombre significatiu d'altres obres de cambra. Així com composicions per a orquestra i grans grups.


dimarts, 16 de desembre del 2014

ESMUC

ENTREVISTA A UN ALUMNE

NOM: Marc
EDAT:21
NACIONALITAT: Espanyola
ESTUDIS QUE REALITZA A L'ESMUC: Composició
INSTRUMENT QUE SAP TOCAR: Piano
EDAT EN LA QUE VA COMENÇAR ELS SEUS ESTUDIS MUSICALS: 16 anys
LA SEVA OPINIÓ SOBRE COM VEU EL FUTUR PROFESSIONAL DELS MÚSICS: "Negre"
COMPOSITORS PREFERITS: Nikolai Kapustin
OBRA MUSICAL QUE ENS RECOMANA: 5ª Simfonia de Gustav Maller



ESPAIS  

CABINES D'ENREGISTRAMENT: Són sales petites amb micròfons i instruments.


BIBLIOTECA: És una sala bastant grans amb diferents llibres sobre música, amb taules i ordinadors



 AULA DE COR: Sala mitjana amb cadires i algun instrument



AULA COL·LECTIVA: És una aula gran amb moltes taules i cadires amb un piano a la paret.


AULA D'ORGUE: És una aula petita on hi ha un orgue i un piano tapat al fons.

AULA D'ORQUESTRA: És una aula gran amb tots els instruments de la orquestra i les cadires posades en la forma adequada per tocar..





dilluns, 15 de desembre del 2014

IN CRESCENDO

In Crescendo són un grup vocal format per nois i noies d'entre 16 i 14 anys de Granollers. La seva formació de coral es clàssica però els hi agraden els reptes i provar amb músiques modernes.

El grup està format per un total de 13 persones, 9 noies i 4 nois.

Combinen el programa, les llargues hores d'assaig i preparació amb els seus estudis de batxillerat, psicologia, musicologia, biologia..

Al presentar-se en el programa d'Oh Happy Day van ser 52 grups d'entre els quals els van triar a ells cosa que els va resultar extranya ja que feia poc que s'havien ajuntat com a grup, fins aleshores només es coneixien de vista de l'escola de música de Granollers.


VISITA A L'INSTITUT

El passat dimarts dia 9 de desembre ens van visitar el grup coral de In Crescendo.

  • Primer de tot es van presentar i ens van explicar una mica com va anar al entrar i a les proves inicials. Ens van esmentar que al principi no tenien clar si seguirien junts després del programa però després de estar-se veient cada dia 4 o 5 hores des de juliol s'han conegut a fons i ara són grans amics que pensen seguir junts i ja tenen tota la agenda programada per l'any que ve amb concerts i altres actuacions. 
  • També ens van dir que la partitura de la cançó que els hi toca cantar cada setmana ela arriba dissabte, diumenge ja han de saber-se la lletra, de dilluns a dijous cada dia assaig durant unes 4 hores algun dia també preparar la coreo tot i que no els hi dona molt de temps, ho fan durant dos dies. Tenen a una coreògrafa que els observa cantar i a mesura que els a sent els va proposant diferents passos i gestos.  S'han d'anar trobant diferents dies perquè no sempre hi són tots.  I divendres van a les 3 al plató hi tenen fins les 00 per menjar, assejar el ball, vestuari, maquillatge, escalfar les veus, probes d'escenari, practicar tot el conjunt...
  • Després van fer una simulació d'assaig:
    • Per escalfar:
      1. Es feien cops per tot el cos.
      2. Amb la boca feien la lletra"s"(ssssssssssssss...) fins a quedar-se sense respiració.
      3. Després amb la "a" però suaument anaven fent diferents tonalitats
      4. Ara "ng"
      5. Per ultim es fan un massatge a tota la cara obrint la boca amb l'objectiu de relaxar les galtes ja que són les que fan de funció per ressonar com la caixa d'una guitarra.
  • Personalitzar una cançó:
    • Quan els hi donen una cançó a cavien donant-l'hi el seu propi toc de personalitat, la canvien damunt a avall és ha dir que hi fan un gir.
    • Tot seguit ens van cantar "Gaudeix del silenci" repartida en 5 veus: Alt 1, Alt 2, Soprano, Contrals i el Baix que seria Tenor si hi fossin tots els cantants.
    • http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Gaudeix-del-Silenci---In-Crescendo---OHD9/video/5373491/
    • Com es pot veure en aquest enllaç cantaven combinant efectes sonors.
  • També ens van cantar "Sóm persones "
    • http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Som-Persones---In-Crescendo---OHD5/video/5317680/
  • Ens van explicar que era el concepte "Body percusion" són ritmes per fer amb el cos simulant ser la bateria:
    • Bombo: picar al pit
    • Harley: picar de dits
    • Caixa: picar de mans
  • A mi en general, l'experiència de que ens visitessin em va agradar molt ja que jo els segueixo cada dissabte per TV3 i veure'ls en directe em va agradar .



dilluns, 1 de desembre del 2014

SARAH CHANG

BIBIOGRAFÍA

Sarah Chang va néixer a Filadèlfia, Estats Units el 10 de desembre de 1980.
És una violinista clàssica nord-americana d'ascendència coreana.

Sarah va realitzar una audició a l'Acadèmia Juilliard de Música quan tenia 6 anys, tocant el concert per a violí de Bruch.

Va ser reconeguda com una nena prodigi des que era molt petita, i quan tenia 8 anys va tenir l'oportunitat de tocar per noms tan importants de la música com Zubin Mehta i Riccardo Muti, que treballaven amb l'Orquestra Filharmònica de Nova York i l'Orquestra de Filadèlfia.
Als 9 era la violinista més jove en gravar un disc.

10 anys..


DISCOGRAFÍA

1992 Debut
1993 Johannes Brahms; Tschaikowsky
1996 Édouard Lalo; Vieuxtemps
1997 Simply Sarah
1998 Jean Sibelius; Mendelsohn-Barholdy
1999 Sweet Sorrow
2000 Karl Goldmark; Orcesta Gürzenich (James Conlon)
2001 Fire and Ice
2002 Antonín Dvořák, P. Tschaikowsky
2003 Classical Legends (compilación)
2004 Sonatas Francesas (Lars Vogt)
2004 Ralph Vaughan Williams: Sinfonies; El remontar de la alondra (The Lark Ascending) (Bernard Haitink)
2005 Andrew Lloyd Webber: Phantasie/Woman in White
2006 Dmitri Shostakóvich
2007 Antonio Vivaldi
2009 Max Bruch & Johannes Brahms Violin Concertos



Als 22 anys va donar la seva primera classe i va començar uns petita sèrie de recitals i esdeveniments educatius per a les poblacions rurals i marginades dels Estats Units.

ESTADES A BARCELONA

El passat octubre va estar a l'auditori amb l'obra de Bruch, (concert per a violí i orquestra).

Aquest mes també estarà i representarà Dvorák.

BRUCH

DVORÁK


Antonín Leopold Dvořák va néixer a Nelahozeves, el 8 de setembre de 1841 i va morir a Praga el 1 de maig de 1904.

Va ser un compositor natural de Bohèmia, postromàntic i considerat el principal representant del nacionalisme txec en la música. Està considerat com un dels grans compositors de la segona meitat del segle XIX.

Sense perdre una àmplia projecció internacional, va saber extreure les essències de la música de la seva terra natal. Sens dubte la seva obra més cèlebre és la Simfonia del Nou Món.
També tocaran la 11ª sinfonia de Shostakovich.

 A Zlonice ve rebre els primers ensenyaments musicals i va aprendre a tocar el violí, el piano i l'òrgan. De 1857-1859 va residir a Praga a casa d'un oncle seu mentre estudiava a l'Escola d'Òrgan de la ciutat. Quan el seu oncle no va poder mantenir per més temps, va treballar a l'orquestrina de Karel Komzák com a mitjà de guanyar-se la vida, adquirint certa reputació com a intèrpret. 
Al 1886 va passar a l'orquestra del Teatre Nacional de Praga que dirigia Bedrich Smetana.

SHOSTAKÓVICH
a partir de min 6

Dmitri Dmitrievich Shostakóvich va néixer a Sant Petersburg, 25 setembre 1906 i va morir a Moscou el 9 d'agost de 1975.

Va ser un nen prodigi com a pianista i com a compositor. D'una família intel·lectual amb influències polítiques, en els seus anys d'adolescència va ser testimoni de les revolucions de 1917 i va escriure alguna obra commemorativa de les víctimes de la revolució.

Era un compositor rus , considerat per molts com un dels compositors més importants del segle XX. 
Xostakóvitx va viure durant el període soviètic i es va fer famós en els anys inicials de la Unió Soviètica, amb obres com la Simfonia N.º 1 o l'òpera El nas, que combinaven amb gran originalitat la tradició russa i els corrents modernistes procedents d'occident. 

Posteriorment, la música de Xostakóvitx va ser denunciada com decadent i reaccionària i altres vegades lloada com a representativa del nou art socialista pel Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).